TOT PASSA, LA VIDA TAMBÉ:

Ara, mentres escric aquest text m'adono que les coses només és viuen una vegada, que les has d'aprendre a aprofitar i sobretot a disfrutar, ja que segurament no és repetiran mai més. He arribat a aquesta concl·lusió per moltes coses que m'han passat a la llarga d'aquests quinze anyets, però si hi ha un lloc que sí que ho he sentit especialment ha estat als campaments d'estiu “Femtram”. Tot va començar a l'agost de l'any passat, quan vaig anar a aquests campaments. La veritat és que no m'esperava gran cosa però després d'haver passat uns dies vaig saber que serien un dels millors campaments de la meva vida i que serien totalment inolvidables. Però com sempre diuen: tot s'acaba, sigui bo o dolent. Em va saber greu marxar, però sabia que m'emportava un gran record i unes molt bones amistats. També ja pensava en apuntar-m'hi l'any vinent, i així ho vaig fer. Aquest estiu hi he tornat a anar, tenia molta il·lusió de tornar a repetir aquells fantàstics campaments, que em van fer somiar, viure, riure, cridar, plorar i sentir un munt d'emocions molt impressionants. Però com he dit abans les coses només passen un cop, i per mala sort tot canvia i no és pot tornar a repetir. Perquè per molt que ho desitgis res no torna a ser el mateix, simplement tens el record, aquell tan màgic, que a vegades quan hi penses fa que se't posi la pell de gallina i els ulls plorosos i pensis que doneries el que fos per tornar a repetir-lo, però és impossible. En aquell moment vaig entendre que no es poden comparar les coses, ja que tot ha canviat; els companys, algun monitor, el lloc, i fins i tot tu mateix. Que la vida passa ràpid, tan ràpid que és díficil poder-la assaborir al màxim, i per això no et pots passar la vida imaginan-te-la, sinó que l'has de viure, ARA, cada moment que passa l'has de fer teu. Perquè tal i com algú va dir una vegada: la vida són dos dies i un està plovent, per això has d'apendre a ballar sota la pluja.