ELS ENYORO

Sóc la Sasha tinc 7 anys, tinc el cabell castany i tinc uns ulls verds molt profunds i un gran somriure, visc a l'Índia, a un petit poble del nord-est del país. Ara mateix estic en el meu lloc especial, el meu lloc secret on hi vaig a refugiar-me, a penesar o a recordar allò que ja és passat i que sé que malauradament no tornaré, ni podré aconseguir mai més. I això és el que em fa sentir més impotent, em fa sentir una gran impotència, ja que el meu gran desig de tornar-los a veure, abraçar-los, ja mai no és podrà complir. I per molt que les meves ganes siguin inmenses no són suficients per fer girar el món, per canviar l'univers. I sí, us trobo molt a faltar, estimats pares. Avui especialment recordo aquell dia perquè ja fa un any que se'n van anar, mai he entès el per què: ningú m'ho vol explicar. Però un dia em vaig llevar i com cada matí vaig anar a l'habitació dels pares, però no hi eren. Els vaig buscar per tota la casai ni ngú va respondre. Després vaig mirar bé a l'habitació, i sota el coixí hi havia una nota que deia: Bon dia cuca! Suposo que et deus preguntar on som... no et preocupis per res, tot anirà bé. Avui vindrà l'àvia aquí amb tu. Un petó, no oblidis mai això Sasha tinga-ho present ara i sempre més: el teu pare i jo t'estimem, molt. L'àvia va arribar a mig matí. Li vaig preguntar què havia passat i em va dir que m'anés fent la idea de viure sene ells. -Dubto que els tornis a veure Sasha però tingues present una cosa: quan els trobis a faltar no et posis trista, ni ploris, ni res de tot això, simplement pensa en ells i si tenques els ulls els veuràs perquè ells estan aquí just al teu cor, i siguis allà on siguis ells no marxaran mai lluny de tu. I això és el que faig, no m'oblido d'ells ni un sol instant, els recordaré per sempre més són i seran un dels meus millors records que res ni ningú me'l robarà. Al cap i a la fi el record és allò que et manté viu.